Amb Gloriana Jiménez, Març Llinàs, Santiago Lomas i Marta Vivet.
Davant la marginació o l’aïllament social, les persones LGBTIQA+ hem construït comunitats i contracultures diverses. Els mitjans audiovisuals han fallat, moltes vegades, al representar aquests espais. És habitual que en l’audiovisual apareguem com a persones individuals, marcant la diferència en un elenc cis-heterosexual, i sense cap altra persona semblant a nosaltres. No obstant això, en aquest episodi de tancament no només volem parlar sobre la representació, o manca d’aquesta, de les comunitats queer a les pantalles. També ens interessen les comunitats que creem fora, però al voltant de les pantalles. La comunitat científica LGBTIQA+ a l’acadèmia, la dels professionals de la indústria audiovisual, la comunitat de fans a l’audiència. I també la comunitat híbrida entre elles, com la que es forma temporalment en aquest i cadascun dels altres episodis.
A la pàgina web podeu trobar la transcripció de l'episodi i totes les referències que s'han comentat 👥 https://www.retratsintermitents.cat/retrats/comunitat/
--------
1:11:19
#4 Història
Amb Alberto Berzosa, Sofia Esteve, Isa Luengo, David/Davinia Mateo i Elodie Mellado.
Les persones LGBTIQA+ no hem arribat ara al món. Tenim una història extensa, encara que, probablement, abans les nostres identitats es pensessin diferent, o utilitzéssim altres paraules. Amb les pantalles ens passa el mateix: carreguem amb una llarga història de representació audiovisual, que ens agradaria recórrer i discutir en aquest episodi. Com hem canviat durant aquests anys? És útil afirmar que la nostra representació ara és millor? Com contextualitzem cada pel·lícula, sèrie o documental al seu moment? I quins sentiments i idees van mobilitzar llavors, en comparació amb l’actualitat? En aquest capítol, sobretot, busquem donar espai a un diàleg intergeneracional fructífer, capaç de valorar, per la seva riquesa, tant allò d’antic com allò de nou, allò remot com allò proper.
A la pàgina web podeu trobar la transcripció de l'episodi i totes les referències que s'han comentat 🕑 https://www.retratsintermitents.cat/retrats/historia/
--------
1:23:52
#3 Patiment
Amb AL-V, Helena Parellada, Víctor Ramírez i Rafael Ventura.
Els darrers anys s’han assenyalat les grans dosis de patiment i mort a què les persones LGBTIQA+ som sotmeses a les ficcions audiovisuals. El “síndrome de la lesbiana morta” n’és l’exemple paradigmàtic: la mort, sense justificació narrativa, de bona part dels personatges lèsbics que apareixen a les sèries de televisió. Alhora, representar el nostre patiment i la nostra mort també és un exercici necessari per a demostrar que la cis-heteronormativitat segueix regint les nostres vides, i encara, moltes vegades (i en molts contextos), les nostres morts. Com equilibrem la necessitat de representar el nostre patiment evitant que aquest impedeixi a les persones LGBTIQA+ de l’audiència imaginar un futur vivible? Com construir històries esperançadores sense oblidar-nos que el patiment continua existint fora de la pantalla?
A la pàgina web podeu trobar la transcripció de l'episodi i totes les referències que s'han comentat 🥀 https://www.retratsintermitents.cat/retrats/patiment/
--------
58:13
#2 Referents
Amb Zaida Carmona, Marina Cisa, Beatriz González de Garay i Shaina Joy Machlus.
Un ventall més gran de referents LGBTIQA+ ens permet construir les nostres identitats de forma més lliure, autoacceptar-nos, i compartir les nostres realitats amb les persones que no les viuen en primera persona. Qualsevol lluita i canvi social necessita referents. Sovint es discuteix en termes de bons i mals referents. Això pot implicar que existeix una bona i una mala vida queer. Els referents positius i negatius canvien en cadascun dels contextos, cosa que demostra que allò positiu i allò negatiu són conceptes volàtils. Un exemple evident ha sigut Cristina Ortiz, la Veneno. Rebutjada com a referent negatiu pel col·lectiu trans durant molt de temps, ara la reclamem com a referent (positiu? bo? important?). En aquest capítol conversem sobre la necessitat de referents, sobre les pressions que els hi imposem, i sobre qui decideix, i d’acord amb què, què considerem positiu i negatiu cada moment.
A la pàgina web podeu trobar la transcripció de l'episodi i totes les referències que s'han comentat 🪞 https://www.retratsintermitents.cat/retrats/referents
--------
1:08:07
#1 Visibilitat
Amb Mariona Borrull Zapata, Albert Closas Oliveras, Alejandro Gil i Juan-José Sánchez Soriano.
És un lloc comú afirmar que en els darrers anys les persones LGBTIQA+ hem guanyat visibilitat als mitjans de comunicació. També concloure que més visibilitat implica més respecte i acceptació social de les identitats i sexualitats dissidents. És innegable que la incorporació de persones LGBTIQA+ als discursos audiovisuals ha avançat paral·lelament a la consecució de drets socials en alguns contextos. I cal reclamar-ho. Però també és cert que la visibilitat alimenta els discursos reaccionaris, i que ser persona visiblement LGBTIQA+ ens posa, en certs moments, en situacions no segures i vulnerables. Amb tot això sobre la taula, ens preguntem: és la visibilitat l’única política possible a l’audiovisual queer? De quines altres polítiques de representació hem d’acompanyar-la? Com evitar les seves conseqüències negatives? I hi ha alguna política queer útil i interessant a la invisibilitat?
A la pàgina web podeu trobar la transcripció de l'episodi i totes les referències que s'han comentat 🪟 https://www.retratsintermitents.cat/retrats/visibilitat
Retrats intermitents és un podcast al voltant de la representació LGBTIQA+ en l’audiovisual. Homenatjant l’icònic documental de Ventura Pons protagonitzat per Ocaña, aquest podcast reuneix la cultura pública, audiovisual i acadèmica per a conversar al voltant de grans temes de les representacions de les identitats i sexualitats no normatives. Pensem en cadascun dels episodis com a ‘retrats intermitents’: espais de calma i dubte on veus de l’acadèmia, la professió i l’audiència valoren la nostra presència a les pantalles.
Amb el suport de la Fundació Catalana de la Recerca (Joan Oró 2022).
South Africa